La compensación económica por razón de trabajo en el Derecho Civil de Cataluña [document electrònic] / Francisco Calleja Gómez, Autor ; Carlos Villagrasa Alcaide, Director . - Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2015 . - 1160 p.
Oeuvre : Catalunya. Llibre II del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (25/2010)

Tesi doctoral UB 2015

Matèries :	Compensacions econòmiques per raó de treball Divorci:Convenis reguladors Divorci:Mesures Dret civil català:Legislació:2010 Dret de família:Legislació:Catalunya:2010 Règim de separació de béns Règim de separació de béns:Liquidació
Classificació :	347.627.038 Compensacions per desequilibri econòmic (pensió compensatòria i indemnització per raó de treball)
Resum :	En el Dret Civil de Catalunya es regula el règim econòmic matrimonial de separació de béns com a supletori de primer grau. El legislador, a fi d'evitar les possibles situacions de desigualtat en el moment de la seva extinció, va establir un mecanisme corrector a través de la compensació econòmica per raó de treball. La Llei 25/2010, del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, adopta una regulació més completa i complexa de d'aquesta institució i intenta donar solucions a qüestions conflictives. No obstant això, la nova configuració de la compensació econòmica porta a distorsionar els principis bàsics que fonamenten el règim de separació de béns. El present estudi recull la recerca sobre el sentit d'aquesta norma correctora i sobre la forma en què el legislador la configura. Així mateix pretén determinar si la nova normativa donarà solució als problemes existents en l'actualitat respecte a la determinació de la procedència i càlcul de la compensació econòmica per part dels tribunals de justícia, ja que aquests, davant l'escassa regulació legal existent, han tingut un gran marge de discrecionalitat, que ha comportat una evident incertesa jurídica. La compensació segueix sent necessària com un mecanisme de protecció al cònjuge feble donat que el treball de la llar continua constituint l'element nuclear de l'estabilitat familiar i perquè, en la mesura que el treball per l'altre cònjuge ja no es configura com a contribució a les despeses del manteniment familiar, repercuteix únicament a favor del patrimoni privatiu del cònjuge beneficiat. Amb la nova regulació es pretén que el cònjuge que més ha incrementat el seu patrimoni pagui fins una quarta part o fins i tot la meitat de la diferència dels guanys a qui ha guanyat menys i s'ha dedicat a la llar o ha treballat per al seu cònjuge. Malgrat que s'observa que el règim de separació s'aproxima al de participació, amb la compensació econòmica no es pretén establir ni un règim de participació, ni un règim de guanys. En realitat, segueix sent un mecanisme propi que es dirigeix a evitar l'excessiu rigor del règim de separació absoluta de béns, sent la nova normativa destinada a aclarir els criteris interpretatius i a dotar de seguretat jurídica determinades situacions. Això no vol dir que desaparegui la discrecionalitat judicial sobre tot en matèria de quantificació de la compensació, ja que aquesta qüestió ha de ser objecte d'interpretació pels tribunals, i caldrà veure si la nova definició de la compensació i el fet que no descansi en la idea de l'enriquiment injust sinó en la dada objectiva que s'hagi produït un increment patrimonial entre un i altre cònjuge com a conseqüència de la convivència, influeixen de manera positiva o no a l'hora de resoldre les dificultats respecte a la determinació de la procedència i càlcul de la compensació.
Enllaç al recurs electrònic :	http://hdl.handle.net/10803/369310
Format del recurs electrònic :	Accés a la Tesi
Permalink :	https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=9026