[article] 
inIndret > núm. 1 (2018) . - 13 p.

Títol :	Implicacions fiscals de la llegítima catalana : un buit legal
Tipus de document :	document electrònic
Autors :	Alberto Artamendi Gutiérrez, Autor
Data de publicació :	2018
títols uniformes :	Catalunya. Llibre IV del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (10/2008)
Article a la pàgina :	13 p.
Matèries :	Dret civil català:Legislació:2008 Dret de successions:Legislació:Catalunya:2008 Impostos sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana Impostos sobre la renda Impostos sobre successions i donacions Impostos sobre transmissió de béns Llegítima:Catalunya
Classificació :	347.661 Quantitat disponible de la herència. Llegítima o reserva hereditària
Resum :	Tal com estableix l’article 451-1 del Codi Civil de Catalunya, “La llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra manera”. Així doncs, la llegítima catalana es configura com un dret de crèdit de certs parents contra els hereus del causant, el que contrasta amb la regulació de la resta d’Espanya, on el Codi civil, a l’article 806, estableix que la llegítima és un dret sobre els béns de l’herència: “Legítima es la porción de bienes de que el testador no puede disponer por haberla reservado la ley a determinados herederos, llamados por esto herederos forzosos”. Aquesta diferent aproximació al concepte pot semblar banal en un primer anàlisis, però la veritat és que les conseqüències del diferent tractament són àmplies i profundes, i cal dir que, potser pel reduït àmbit personal i territorial de aplicació – els ciutadans espanyols amb veïnatge civil català- o per la relativa novetat i desconeixement d’aquesta institució (el llibre quart del Codi civil de Catalunya va entrar en vigor l’1 gener 2009, si bé aquesta institució ja existia abans amb diferent configuració i implicacions jurídiques) aquestes no han estat previstes en absolut per la normativa tributària, donant lloc a situacions difícils de resoldre. Per aquest motiu, el present article analitzarà aquesta institució des del punt de vista tributari, intentant ordenar les escasses guies normatives, doctrinals i jurisprudencials que existeixen i proposant solucions per les llacunes legals que encara hi ha.
Enllaç al recurs electrònic :	https://www.raco.cat/index.php/InDret/article/view/332606/423385
Permalink :	https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=7998

[article] Implicacions fiscals de la llegítima catalana : un buit legal [document electrònic] / Alberto Artamendi Gutiérrez, Autor . - 2018 . - 13 p.
Oeuvre : Catalunya. Llibre IV del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (10/2008)

in Indret > núm. 1 (2018) . - 13 p.

Matèries :	Dret civil català:Legislació:2008 Dret de successions:Legislació:Catalunya:2008 Impostos sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana Impostos sobre la renda Impostos sobre successions i donacions Impostos sobre transmissió de béns Llegítima:Catalunya
Classificació :	347.661 Quantitat disponible de la herència. Llegítima o reserva hereditària
Resum :	Tal com estableix l’article 451-1 del Codi Civil de Catalunya, “La llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra manera”. Així doncs, la llegítima catalana es configura com un dret de crèdit de certs parents contra els hereus del causant, el que contrasta amb la regulació de la resta d’Espanya, on el Codi civil, a l’article 806, estableix que la llegítima és un dret sobre els béns de l’herència: “Legítima es la porción de bienes de que el testador no puede disponer por haberla reservado la ley a determinados herederos, llamados por esto herederos forzosos”. Aquesta diferent aproximació al concepte pot semblar banal en un primer anàlisis, però la veritat és que les conseqüències del diferent tractament són àmplies i profundes, i cal dir que, potser pel reduït àmbit personal i territorial de aplicació – els ciutadans espanyols amb veïnatge civil català- o per la relativa novetat i desconeixement d’aquesta institució (el llibre quart del Codi civil de Catalunya va entrar en vigor l’1 gener 2009, si bé aquesta institució ja existia abans amb diferent configuració i implicacions jurídiques) aquestes no han estat previstes en absolut per la normativa tributària, donant lloc a situacions difícils de resoldre. Per aquest motiu, el present article analitzarà aquesta institució des del punt de vista tributari, intentant ordenar les escasses guies normatives, doctrinals i jurisprudencials que existeixen i proposant solucions per les llacunes legals que encara hi ha.
Enllaç al recurs electrònic :	https://www.raco.cat/index.php/InDret/article/view/332606/423385
Permalink :	https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=7998