Més informació de l'autor
Autor Daniel Vallès Muñío |
Documents disponibles escrits per aquest autor
Fer un suggeriment Refinar la cerca
Les limitacions jurisprudencials del dret a la veritat en la justícia transicional espanyola i les propostes per superar-les de la Llei de la Memòria Democràtica / Daniel Vallès Muñío in Revista jurídica de Catalunya, núm. 2 (2023)
[article]
Títol : Les limitacions jurisprudencials del dret a la veritat en la justícia transicional espanyola i les propostes per superar-les de la Llei de la Memòria Democràtica Tipus de document : text imprès Autors : Daniel Vallès Muñío, Autor Data de publicació : 2023 títols uniformes : Espanya. Ley de memoria democratica (20/2022) Article a la pàgina : pp. 353-376 Matèries : Dret a la veritat
Drets fonamentals
Drets fonamentals:Jurisprudència
Drets humansClassificació : 342.7 Drets fonamentals i llibertats públiques Resum : S’exposa detalladament com la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem ha delimitat l’abast del dret a la veritat de les víctimes de la guerra civil i del franquisme. En primer lloc, les Administracions Públiques poden constituir organismes administratius que tractin la veracitat dels fets només en relació a la concessió d’ajudes o indemnitzacions per a les víctimes, prohibint la investigació sobre l’autoria o circumstàncies dels mateixos, investigació que queda circumscrita a la jurisdicció penal. En segon lloc i per contra, aquella jurisprudència ha vedat l’ús del procés penal per a la investigació dels crims del franquisme argumentant que són delictes prescrits i/o amnistiats. Ambdues conseqüències han fet gairebé impossible l’exercici del dret a la veritat. Partint d’aquesta significativa limitació del dret a la veritat, la recent Llei de Memòria Democràtica regula diverses mesures per superar-la i n’analitzem la viabilitat. Nota de contingut :
1. INTRODUCCIÓ. 2. LA JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL SOBRE LES COMISSIONS DE LA VERITAT. 2.1. La Llei Foral 16/2015. 2.2. La Sentència núm. 85/2018, del Tribunal Constitucional. 2.2.1. Els vots particulars a la Sentència núm. 85/2018. 2.3. La Llei Foral 16/2019. 2.4. La Sentència núm. 108/2021 del Tribunal Constitucional. 2.5. La Interlocutòria núm. 80/2021 del Tribunal Constitucional: la clau que tanca el sistema. 2.6. Els vots particulars a la Interlocutòria núm. 80/2021 del TC. 2.7. La postura del Tribunal Suprem sobre el dret a la veritat. 2.8. Conclusions preliminars. 3. LA RECENT LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. 3.1. El suposat dret a la veritat de les víctimes. 3.2. El nou Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica. 3.3. ¿Una comissió de la veritat a la LMD? 3.4. La modificació de la Llei de Jurisdicció Voluntària. 4. CONCLUSIONS. 5. REFERÈNCIESPermalink : https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=10980
in Revista jurídica de Catalunya > núm. 2 (2023) . - pp. 353-376[article] Les limitacions jurisprudencials del dret a la veritat en la justícia transicional espanyola i les propostes per superar-les de la Llei de la Memòria Democràtica [text imprès] / Daniel Vallès Muñío, Autor . - 2023 . - pp. 353-376.
Oeuvre : Espanya. Ley de memoria democratica (20/2022)
in Revista jurídica de Catalunya > núm. 2 (2023) . - pp. 353-376
Matèries : Dret a la veritat
Drets fonamentals
Drets fonamentals:Jurisprudència
Drets humansClassificació : 342.7 Drets fonamentals i llibertats públiques Resum : S’exposa detalladament com la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem ha delimitat l’abast del dret a la veritat de les víctimes de la guerra civil i del franquisme. En primer lloc, les Administracions Públiques poden constituir organismes administratius que tractin la veracitat dels fets només en relació a la concessió d’ajudes o indemnitzacions per a les víctimes, prohibint la investigació sobre l’autoria o circumstàncies dels mateixos, investigació que queda circumscrita a la jurisdicció penal. En segon lloc i per contra, aquella jurisprudència ha vedat l’ús del procés penal per a la investigació dels crims del franquisme argumentant que són delictes prescrits i/o amnistiats. Ambdues conseqüències han fet gairebé impossible l’exercici del dret a la veritat. Partint d’aquesta significativa limitació del dret a la veritat, la recent Llei de Memòria Democràtica regula diverses mesures per superar-la i n’analitzem la viabilitat. Nota de contingut :
1. INTRODUCCIÓ. 2. LA JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL SOBRE LES COMISSIONS DE LA VERITAT. 2.1. La Llei Foral 16/2015. 2.2. La Sentència núm. 85/2018, del Tribunal Constitucional. 2.2.1. Els vots particulars a la Sentència núm. 85/2018. 2.3. La Llei Foral 16/2019. 2.4. La Sentència núm. 108/2021 del Tribunal Constitucional. 2.5. La Interlocutòria núm. 80/2021 del Tribunal Constitucional: la clau que tanca el sistema. 2.6. Els vots particulars a la Interlocutòria núm. 80/2021 del TC. 2.7. La postura del Tribunal Suprem sobre el dret a la veritat. 2.8. Conclusions preliminars. 3. LA RECENT LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. 3.1. El suposat dret a la veritat de les víctimes. 3.2. El nou Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica. 3.3. ¿Una comissió de la veritat a la LMD? 3.4. La modificació de la Llei de Jurisdicció Voluntària. 4. CONCLUSIONS. 5. REFERÈNCIESPermalink : https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=10980