[article] 
inRevista catalana de dret privat > núm. 28 (2023) . - 21 p.

Títol :	Lliurament o compliment de llegats: pretensions i prescripció : pretensions i prescripció
Tipus de document :	document electrònic
Autors :	Lídia Arnau Raventós, Autor
Data de publicació :	2025
títols uniformes :	Catalunya. Llibre IV del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (10/2008)
Article a la pàgina :	21 p.
Matèries :	Dret civil català:Legislació:2008 Dret de successions:Legislació:Catalunya:2008 Herència:Acceptació, repudiació Llegats Prescripció:Legislació:Catalunya:2002
Classificació :	347.674 Disposicions testamentàries. Llegats. Desheretaments
Resum :	La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Primera) 42/2023, del 3 de juliol de 2023, inspira aquest comentari. Aquesta sentència té l’origen en una acció interposada per un legatari per a reclamar al gravat, que era l’hereu, el lliurament del llegat. Es tractava d’una atribució que requeia sobre una quota indivisa d’un conjunt immobiliari (identificat, globalment, com a càmping Neptuno, ubicat a Pals). Cronològicament, són dades rellevants: el moment de la mort del causant, el 1993; l’acceptació expressa de l’hereu, el 2017, i la data de la interposició de la deman-da, que cal situar entre el setembre del 2018 i el 31 de desembre de 2021.3 La principal qüestió que planteja la controvèrsia és la prescripció de la pretensió adreçada a exigir el lliurament del llegat, que, en el cas, era clarament d’eficàcia real, ja que el seu objecte era una titularitat que pertanyia al causant en el moment de la mort (art. 427-10.2 del Codi civil de Catalunya [CCCat]). Mentre que la part reclamant defensava que el termini per a reclamar el lliurament no es podia iniciar abans de l’acceptació expressa de l’hereu (interpel·lat prèviament pel legatari a fi d’exercitar la delació) i que, en conseqüència, l’acció s’havia interposat a temps, la part reclamada sostenia que el còmput s’havia d’iniciar en el moment de la mort, el 1993, de manera que la pretensió hauria prescrit.
Recursos electrònics addicionals :	STSJCat 3/7/2023, núm. recurs 141/2022
Enllaç al recurs electrònic :	https://raco.cat/index.php/RevistaDretPrivat/article/view/10000000892
Permalink :	https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=11778

[article] Lliurament o compliment de llegats: pretensions i prescripció : pretensions i prescripció [document electrònic] / Lídia Arnau Raventós, Autor . - 2025 . - 21 p.
Oeuvre : Catalunya. Llibre IV del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (10/2008)

in Revista catalana de dret privat > núm. 28 (2023) . - 21 p.

Matèries :	Dret civil català:Legislació:2008 Dret de successions:Legislació:Catalunya:2008 Herència:Acceptació, repudiació Llegats Prescripció:Legislació:Catalunya:2002
Classificació :	347.674 Disposicions testamentàries. Llegats. Desheretaments
Resum :	La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Primera) 42/2023, del 3 de juliol de 2023, inspira aquest comentari. Aquesta sentència té l’origen en una acció interposada per un legatari per a reclamar al gravat, que era l’hereu, el lliurament del llegat. Es tractava d’una atribució que requeia sobre una quota indivisa d’un conjunt immobiliari (identificat, globalment, com a càmping Neptuno, ubicat a Pals). Cronològicament, són dades rellevants: el moment de la mort del causant, el 1993; l’acceptació expressa de l’hereu, el 2017, i la data de la interposició de la deman-da, que cal situar entre el setembre del 2018 i el 31 de desembre de 2021.3 La principal qüestió que planteja la controvèrsia és la prescripció de la pretensió adreçada a exigir el lliurament del llegat, que, en el cas, era clarament d’eficàcia real, ja que el seu objecte era una titularitat que pertanyia al causant en el moment de la mort (art. 427-10.2 del Codi civil de Catalunya [CCCat]). Mentre que la part reclamant defensava que el termini per a reclamar el lliurament no es podia iniciar abans de l’acceptació expressa de l’hereu (interpel·lat prèviament pel legatari a fi d’exercitar la delació) i que, en conseqüència, l’acció s’havia interposat a temps, la part reclamada sostenia que el còmput s’havia d’iniciar en el moment de la mort, el 1993, de manera que la pretensió hauria prescrit.
Recursos electrònics addicionals :	STSJCat 3/7/2023, núm. recurs 141/2022
Enllaç al recurs electrònic :	https://raco.cat/index.php/RevistaDretPrivat/article/view/10000000892
Permalink :	https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=11778